Sabies que l’intercanvi de dones va ser catalogat com a llei primària de totes les cultures?

-Ah, sí? Com qui intercanvia verdures?

L’antropòleg i etnòleg Lévi-Strauss confessava davant les càmeres televisives franceses que no li agradava el món del que no tardaria a desaparèixer. Va morir quatre anys més tard d’aquesta revelació, l’octubre de 2009, li quedava un mes per a fer 101 anys. Ell tenia clar que l’intercanvi de dones era la primera forma de comerç i el punt de partida de la seva subordinació.

Si un home li regala a un altre una collita d’arròs, una pintura, un llibre o un vestit, l’altre li correspon, si vol; regalant-li uns tomàquets, una coliflor o un vi… i la relació es pot acabar aquí. Ara bé, si el regal és la filla, la germana o fins i tot la mare, el lligam que s’estableix entre els dos homes és molt diferent, perquè passen de ser coneguts, col·legues o amics a ser parents. “Jo et passo la filla a tu, tu li passes la teva a aquell i aquell em passa a mi la seva germana...” L’objectiu de l’intercanvi, doncs? Un seguit de cessions de dones que crea i instaura una forma de vida, que fa possible tot un sistema d’operacions i maniobres a curt i llarg termini. Perquè si la pròpia filla o la germana te l’agencies tu, no hi ha cap home que t’ajudi a sostenir el poder i l’has de defensar en solitari. Imagina que les dones se’t revelen. Què fas? Com t’ho muntes tot sol?

Per tant, si cases les dones de la teva família amb un home que no siguis tu se t’amplia l’esfera social i familiar i, en la majoria dels casos, també tindràs mà d’obra gratuïta per al manteniment de les propietats, per petites que siguin. Des d’aquesta visió, la prohibició de l’incest no s’inventa per a protegir les dones de la família, sinó com una fórmula que assegura l’obtenció del millor regal, la dona. I de primera mà, no de segona. Escric en present perquè en aquests moments, 2015, hi ha llocs on l’intercanvi de dones continua circulant d’una manera habitual i normalitzada. I no cal imaginar illes de difícil accés. Qui sap si podríem trobar exemples ben a prop. A l’edifici del costat? En el propi? Potser a petita escala, encara que l’immoble tingui ascensor. 

Hi ha països amb lleis molt joves, que no arriben a la majoria d’edat, fetes per regular el dret de les dones a escollir la seva parella; per a impedir que les obliguin i les forcin a contraure matrimoni. Però podem intuir que, tot i les lleis, el punt de vista i l’opinió dels familiars que tradicionalment han pres les decisions i les han intercanviades té molt de pes i pot passar per sobre de l’acord legislat. Les lleis no canvien les mentalitats a curt termini.

“Una dona és una dona. Només es converteix en domèstica, esposa, mercaderia, conillet de playbloy, prostituta o dictàfon humà en determinades relacions. Fora d’aquestes relacions no és l’ajudant de l’home igual que l’or en sí no és diner” És una frase de la Gayle Rubin. La coneixeu? Una antropòloga que destaca les aportacions de Claude Lévi-Strauss i Sigmund Freud, valorant com van començar a desenredar i aclarir el sistema de relacions a través del qual les dones es convertien en presa dels homes. Important, també, Rubin explica com cap dels dos autors tenia una mirada crítica del procés que descrivien.