dimarts, 22 de desembre del 2015

Merlí, ens faràs trempar


Hola, Merlí, 
Sóc profe de filo, però amb la crisi no trobo feina i he hagut de deixar el meu pis de lloguer i tornar a casa de la mare, com has fet tu. Em vaig apuntar a les llistes de personal de neteja i després d’uns cursets m’han trucat. Em contracten per fer de substituta de la dona de fer feines de l’institut Àngel Guimerà, la que veiem fumant al minut 40,54 i 15,24 dels capítols set i deu. I la que tanca el tretze fregant. Ha tingut un problema de pulmó, em sap greu per ella però estic contenta i emocionada perquè tinc feina. 

A l’entrevista em van dir que el primer que he de fer és netejar un penis de la paret del pati. No entenia res, perquè després de la mort del Santi, al capítol 12, em vaig quedar fotuda i em vaig perdre l’últim capítol, però vaig pillar la jugada després de llegir l’interessant article de la Mònica Planas

Sort que la neteja de lavabos, de xiclets i d’aules que ha fet l’alumnat ha estat puntual i anecdòtica; un petit càstig per la merda embolicada en paper de regal que va rebre l’Eugeni. Perquè sinó jo no tindria feina i em perdria aquesta oportunitat de conèixer l’institut, l’alumnat, el professorat i especialment a tu, Merlí. Sí, t’ho he de confessar, m’atraus, estic com enlluernada. Com podria ser d’una altra manera? Has aconseguit que l’Ivan superi l’agorafòbia i torni a l’institut corrent; que la mare de la Berta l’accepti, la valori i vulgui apuntar-la al batxillerat artístic; que no et multin per fotre’t el lote al bosc inundat del Cosmocaixa; has mogut els sentiments d’un advocat rígid, el pare del Joan, per a que li reconegui al director de l’institut que li has fet un favor apropant-lo al seu fill; has sabut frenar el desig de festa d’un alumne malalt fent que miri la lluna a través d’un tros de fuet; has fet que la Gina tanqui el seu gos en una habitació i que l’animal no torni a aparèixer fins l’últim capítol; has acceptat l’homosexualitat del teu fill molt abans que ell l’admeti… I podria continuar la llista…Hòstia Merlí! Gairebé tot et surt bé. Sembla que fas màgia. 

Per això m’atreveixo a demanar-te que em tiris un cable. És que… estic en un projecte gairebé impossible… dels que a tu t’agraden, per difícil… No, no estic amargada, ni trista, ni insatisfeta, ni vaig de sobreprotectora. Estic animada, però una mica fins els ovaris, perquè intento mostrar una realitat que costa molt de veure i que és negada des de molts llocs, entitats i persones… Així que he pres una decisió i te la confesso. Aprofitaré aquesta substitució que m’ofereixen de dona de fer feines a l’institut on treballes per a liar-la. I et faré servir a tu, al prota, perquè tens poders. Després no diguis que no t’he avisat. Vaig a provocar-te, Merlí, però no ensenyant-te l’inici del meu escot, ni el meu cul a través d’una faldilla curta mentre netejo vidres. Sinó que m’ho muntaré per trobar-te entre classe i classe amb el meu uniforme blau, els esclops blancs i el pal de fregar; i ja aniràs veient de què es tracta.


Sí, serà en la línia del que algunes et reclamen, des de fora de l’institut. Com un altre protagonisme per a les dones, altres papers. O que pensis frases de filòsofes i que no puguis evitar treballar-les a les classes; i no només en un capítol per complir la quota de gènere. A més, t’he escoltat dir que defenses aprendre passant del temari. No?... Ah sí! I quan diguis homes repetidament per referir-te a persones, li fotré un cop fort a la porta de la teva classe amb el motxo i continuaré netejant el passadís, fent-me la sueca. Et faré un boicot divertit, a veure si l’alumnat se n’adona. En síntesi, et tocaré els collons Merlí, però sempre en figurat. I quan pugui et buscaré i et picaré amb el diàleg, si vols calent, entre el masculí que representes i el femení que a mi ja m’explota, perquè reclama ser escoltat per oïdes atentes, com les teves. 

Això sí, és possible que sentis per mi atracció i també molt de rebuig. Potser m’enviaràs a la merda més d’una vegada. O em diràs que necessito follar, però bé… no et faré ni cas. Vull dir que tindràs contradiccions, moltes més de les que tens ara, però com a personatge i protagonista això no serà negatiu. Sé que rondes els 55, edat difícil pels canvis. Però, no sé… pensa en Plató “que les coses siguin d’una manera no vol dir que no es puguin canviar”. Si a la teva vida privada i sexual et surt la vena masclista, que hi farem, pitjor per a tu i per a les que piquin. També estarà bé, perquè li donarà rotllo al personatge. Però si a classe vas de profe valent, que se salta les normes, atreveix-te a saltar la paret que ens separa i iniciem un diàleg interessant entre el masculí i el femení que impera en les nostres realitats. Fes-ho pel teu alumnat.


I tot apunta que acabaràs la segona temporada amb una interessant trempada. La d’un clítoris dibuixat en una de les parets del pati, triplicant la seva mida. Segur que tu saps que l’òrgan petit i carnós ho pot fer, quan s’omplen de sang les 8000 terminacions nervioses que té. Quin primer pla! Te l’imagines? Després, convencem al director; no al Xavi de l’institut, sinó al de la sèrie; per a que se salti el guió, recuperi la imatge del penis trempat i ens l’ensenyi. I a l’hora del pati fem dialogar els dos òrgans compartint espai i mida. T’atreviries?

Qui vingui a substituir-me la tercera temporada per netejar l’institut, si no m’acomiaden abans, ja netejarà les parets. Potser és un home de fer feines… No!! Tu no… no seràs tu, tranquil. No dubtis, no desconfiïs, passa de Sòcrates aquí. Deixa’t convèncer, imagina’m sofista, perquè intueixo que si entres en les meves provocacions generaràs interès i continuaràs de profe de filo una altra temporada. I per mi no et preocupis, si no em volen com a… guionista, ja trobaré alguna altra realitat sobre la que escriure. 

Això sí, guarda’m el secret, no li diguis a la meva mare que t’estic provocant, que jo ja sóc major d’edat. Que quedi entre nosaltres. Observa’m i examina’m, però calla… fes-te l’escèptic. 

Un morreig virtual, Merlí. 

Fins aviat! 

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Per ser una dona, i de fer feines, no està mal 😜

    ResponElimina
  3. Pepito,
    El teu comentari és molt interessant. És curt i defineix perfectament la percepció i la concepció masclista del món en el que vius.
    Gràcies per llegir-te el post.... Vaig a fregar la casa que ja li toca.

    Helena

    ResponElimina
  4. Fantàstic, article, llàstima que l'he vist una mica tard....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar,
      m'alegra molt que t'agradi i que m'ho hagis dit!
      A veure si el Merlí es fa sensible a les postures masclistes que té integrades, comença a tenir contradiccions i ens les ensenya la càmera. De la ficció de tv3 se'n parlaria a tots els mitjans... Els demano que no siguin conservadors i que ho facin ja!

      Moltes gràcies pel teu comentari i fins aviat!

      Helena

      Elimina
  5. Temps que passa, temps que un es convenç més que Prometeu va sortir massa esboirat del caos; i que això de crear l'espècie humana ho devia encarar en diumenge i amb massa pes de lleganya als ulls. Escrits com aquest, però, duen al somriure de modesta comissura i a sentir-se una mica més justificat, malgrat tot. Intel·ligència i ironia, per dur a l'humor i la força. No cal mesurar-les si estan ben repartides.

    Sigui dit, arribo molt tard a llegir-lo. Però igualment agraït, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Albert. Jo també arribo molt tard a llegir-te. No he pogut abans. Intentaré continuar publicant. I m'agradaria que continuessis opinant. Fins aviat!

      Elimina