dimarts, 29 de setembre del 2015

Sabies que podem discutir que l’arrel quadrada de 64 sigui ±8?



- Ho ha dit algú de lletres? 

Un conegut m’ha dit que publico sobre temes antics que tenen poca relació amb el moment actual. No hi estic d’acord. Ell treballa en el món universitari on segur que programa assignatures que s’estudien tenint en compte l’evolució històrica i examinen fets antics. Van a la base. Perquè si no sé com es fa una multiplicació, no sabré trobar solucions a una arrel quadrada. I encara menys negaré o discutiré que arrel quadrada de 64 és ±8. Oi? Almenys de moment. Després, si les arrels m’apassionen, amb temps, estudi i paciència, puc dedicar-me a la investigació matemàtica i fer nous descobriments.




Sovint per entendre i acceptar el present s’ha de revisar el passat. I no dic reviure’l, però sí defenso el fet de no tancar més els ulls, sisplau, pensant que venim d’una espècie de ficció fílmica estrenada fa uns anys i que ningú l’ha penjada al youtube.  Si en comptes d’esborrar petjades mirem primer com han estat dibuixades, és més senzill trobar alternatives.  O és que trobar-ne no interessa? Sento que per a moltes persones no. Prefereixen no mirar-se el dibuix de la petjada si això les porta a viure contradiccions. No volen saber l’evolució d’homes i dones. S’aparten de les incògnites d’aquesta equació. Els fan por els resultats? Ara que les polítiques de gènere volen tenir vot i reclamen espai, hi ha gent que s’està pujant al carro i s’autopublicita com a sensible i cooperadora, però si mires per on trepitgen t’adones que tant els hi és. 


No podem jugar a la gallineta cega si oferim igualtat entre homes i dones; si de debò volem canviar els llocs que elles i ells ocupen al món. Qualsevol poder té una genealogia, no comença del no res. És ignorant qui negui que la nostra tradició és patriarcal i androcèntrica i que té una identitat molt antiga. Al 600 a. C. portava ja uns 2500 anys processant-se. No fan falta arrels quadrades per calcular els segles que fa que hi som, amb una suma en tenim prou. I si no revisem, mostrem i qüestionem aquesta tradició, repetim actituds. Per desconeixement, però repetim. Ja sabem que la manipulació, la mentida i la por circulen més del que és acceptable, però ens diuen que vivim en un sistema democràtic. Demanem-li, doncs, que no censuri aquestes informacions, que no les faci inaccessibles. Que no menyspreï les que són fonamentals per a que les persones captem quines conductes el sistema aplaudeix si ets dona i quines si ets home. I que no només es mobilitzi quan les dones són assassinades i els mitjans omplin les seves portades amb la notícia. 



Fa unes setmanes, la fotografia de l’Ailan Kurdi, del nen sirià de tres anys mort a la platja, ha donat la volta al món despertant emocions i generant opinions crítiques pel tractament espectacular que alguns mitjans n’han fet. I què mostra la fotografia? Ensenya les conseqüències d’un procés, d’una història molt dura, sí. Què n’opineu? Jo penso que quan les institucions, totes, es mobilitzin amb les causes i no amb les conseqüències serà més difícil trobar portades com aquestes. Perquè si treballem des dels inicis i busquem solucions no serà tan fàcil retratar la mort. 


2 comentaris:

  1. Dons be.
    Tots tenim defectes i potser un da ells, es no se prou valent o valenta per a donar-se de els nostres defectes o no tenir la valentia per posar-se a treballar des de " el perquè aquests fets sempre passant ", la mandra o la por a la conseqüència de el que en un futur podria arribar, a moltes persones de els dos generes potser que no els interessi gents .També pot ser que el ensenyament estigui encotillat perquè interessa , potser perquè es una revolució i els fot molt.
    Amb la meva època de estudiant tenia companys que no anaven a classe, donat a que el senyor catedràtic any rera any sempre explicava els mateixos apunts. Aixo dona la raor a que sempre es parteix de un inici ,pro el no innovar es patètic, ¿ Com pot ser ? La meva conclusió es que la tècnica canvia creix i millora, sembla fins i tot que ens domina i nosaltres que la hem creat hem caigut amb un parany de el que no amb sabem sortir.
    Hem de deixar afora tot el que ens far estar lligats inclosos defectes per tenir la força i canviar els nostres fonaments.

    ResponElimina
  2. Agustí, gràcies. Esperem que les noves polítiques obrin visions.
    Salutacions

    ResponElimina