dimarts, 22 de desembre del 2015

Merlí, ens faràs trempar


Hola, Merlí, 
Sóc profe de filo, però amb la crisi no trobo feina i he hagut de deixar el meu pis de lloguer i tornar a casa de la mare, com has fet tu. Em vaig apuntar a les llistes de personal de neteja i després d’uns cursets m’han trucat. Em contracten per fer de substituta de la dona de fer feines de l’institut Àngel Guimerà, la que veiem fumant al minut 40,54 i 15,24 dels capítols set i deu. I la que tanca el tretze fregant. Ha tingut un problema de pulmó, em sap greu per ella però estic contenta i emocionada perquè tinc feina. 

dilluns, 23 de novembre del 2015

¿Sabías que Pitágoras asociaba luz, orden y bondad al hombre y caos, oscuridad y maldad a la mujer?



Cuando te explican el teorema de Pitágoras no suelen decirte que ese hombre afirmaba allá por el VI a.C. que hay un principio bueno que creó al hombre y uno malo que creó a la mujer. Yo lo supe mucho después leyendo a Simone de Beauvoir. Una autora que no entra en los estudios reglados, que no es obligado conocerla. Si se cruza en tu camino, pues bien y sino no pasa nada; ninguna escuela o instituto te deja tener la sensación de que algo está suspendido o se queda sin saber.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Sabies que el llenguatge és flexible?



Vosaltres com penseu? Jo a través del llenguatge, de les paraules. Per a mi llenguatge és pensament. Per a vosaltres? Quan aprenem la forma com han organitzat el món aquelles persones que ens han precedit, primer ho fem a través dels sentits i després del llenguatge. No?


dimecres, 7 d’octubre del 2015

¿Os imagináis que la violencia la ejercieran las mujeres?



Después de los asesinatos de tres mujeres, el 5 de octubre de 2015 en Erandio, Beniel y Vigo, leo los comentarios y las preguntas de indignación: 
¿Pero, cómo pueden los medios de comunicación escribir que han muerto si han sido asesinadas? 
¿pero, cómo es posible que no sean el foco principal de atención estas noticias? ¿pero, cómo puede ser que al día siguiente la noticia salga en un lateral de los periódicos y no en el centro de la portada? 

dimarts, 29 de setembre del 2015

Sabies que podem discutir que l’arrel quadrada de 64 sigui ±8?



- Ho ha dit algú de lletres? 

Un conegut m’ha dit que publico sobre temes antics que tenen poca relació amb el moment actual. No hi estic d’acord. Ell treballa en el món universitari on segur que programa assignatures que s’estudien tenint en compte l’evolució històrica i examinen fets antics. Van a la base. Perquè si no sé com es fa una multiplicació, no sabré trobar solucions a una arrel quadrada. I encara menys negaré o discutiré que arrel quadrada de 64 és ±8. Oi? Almenys de moment. Després, si les arrels m’apassionen, amb temps, estudi i paciència, puc dedicar-me a la investigació matemàtica i fer nous descobriments.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Sabies que l’intercanvi de dones va ser catalogat com a llei primària de totes les cultures?



-Ah, sí? Com qui intercanvia verdures?

L’antropòleg i etnòleg Lévi-Strauss confessava davant les càmeres televisives franceses que no li agradava el món del que no tardaria a desaparèixer. Va morir quatre anys més tard d’aquesta revelació, l’octubre de 2009, li quedava un mes per a fer 101 anys. Ell tenia clar que l’intercanvi de dones era la primera forma de comerç i el punt de partida de la seva subordinació.

dijous, 16 de juliol del 2015

Sabies que la masculinitat s'ha d'estar desmostrant i reafirmant constantment?



-Bufff!! Sí. Quin estrès! 


Vaig escoltar aquesta conversa en un viatge de metro. Eren dos nois joves. Un portava una gorra amb la visera al clatell i l’altre duia el mòbil a la mà, d’on es connectaven uns auriculars que compartien. 

A-Si ve la Dana, la pillo jo. No me la fotis com l’altra vegada. 
B-Va ser ella, nen, jo estava allà passant de tot… (ajustant-se l’auricular a l’oïda) Aquesta!! Aquesta és guapíssima! Escolta com rapeja el pavo!! És la polla... Com s’ho curra!!

Asseguts, s’anaven movent al ritme de la música. 

VEU EN OFF MASCULINA- Propera parada 
VEU EN OFF FEMENINA- Penitents


dijous, 9 de juliol del 2015

Sabies que Rosa Bonheur, pintora impressionista, demanava autorització policial per a vestir-se d’home i poder mostrar els seus dibuixos?



Bé, m’arriba una carta, aquí us la deixo:

Bona nit, 

Saps quantes dones hi ha els descobriments i experiments de les quals són fonamentals pel conjunt de coneixements i de les que no tenim ni punyetera idea que van existir? I saps quantes anaven disfressades d’home per poder exercir o estudiar? 


dimecres, 1 de juliol del 2015

Sabies que un corsé que seguís la moda de l’època romàntica exercia una pressió de 9,5 kg sobre els òrgans interns i fins a 40 kg en casos extrems?



M’agradaria recordar-me de moltes coses que he oblidat, entre elles la primera vegada que vaig vestir-me sola. Revisar el que sentia i pensava en aquell moment. Seria en cap de setmana o en dia d’anar a escola? El més segur és que fos per a un esdeveniment informal i no crec que jo m’escollís la roba, ho va fer la mare. Probablement, també, es va quedar a prop per evitar que em posés res de l’inrevés. 
Del que sí tinc un lleuger record, perquè es va anar consolidant, és de la sensació d’èxit i satisfacció després de ficar tots els botons dins dels traus d’una camisa habitual que portava. Jo li deia camisa i no brusa. Els botons eren blancs i l’exercici es complicava, perquè eren petits i estrets; vaig haver de fer molts intents. El que m’emprenyava era lligar-me els cordons de les sabates. Tampoc m’entusiasma ara.  Vestir-me era una experiència íntima on em preparava per viure'n una de social. La majoria de les vegades, després sortia al carrer i/o em relacionava.  

dijous, 25 de juny del 2015

Saps què era la dictadura dels ovaris i per què a l’úter se l’anomenava basar xinés?


Recordeu que els òrgans sexuals femenins no van deixar de ser entesos com a versió invertida dels masculins fins a finals del segle XVII?  I que durant segles les dones eren vistes com a homes disminuïts, seguint les idees d’Aristòtil? Sí, el fundador de la lògica formal... El mateix que va dir que l’ignorant afirma i el savi dubta i reflexiona. Per què afirmava en aquest tema si a ell no se’l considera un ignorant? L’època és l’excusa? Per cert, el cristianisme va continuar la línia del filòsof en aquest assumpte, amb convicció. I ja cap al XVI i el XVII, les dones van passar de disminuïdes a ser éssers dèbils i malaltissos; també sense dubte, per naturalesa i ja està, sense discussió. Com les llimones són grogues i els tomàquets madurs són vermells. I a pensar en altres coses.

dimarts, 23 de juny del 2015

Sabies que l’únic que està comprovat és que la testosterona puja després de l’agressió i no abans?



La pobra hormona esteroide, la testosterona, ha estat durant molts anys la principal culpable de la violència. No fa gaire que s’està recuperant de tanta injustícia, des de principis dels noranta hi ha gent que l’exculpa; però la majoria encara l’acusa, la biologia la té atrapada com a cap de turc. Es considera que hi ha d’haver una explicació natural, lògica, indiscutible i indubtable entre home i violència. Com podria ser d’una altra manera? La població de lladres, violadors, assassins i, també, la que té dret a armament i munició, com policies, soldats o polítics repressius té àmplia majoria masculina. Per tant, no s’accepten discussions estúpides; la biologia és la responsable. Els homes són més agressius que les dones perquè generen més testosterona. I punt.

dijous, 18 de juny del 2015

Sabies que l’home va ingressar a la història en el tercer mil·lenni aC. i que les dones, i només algunes, van ingressar-hi al segle XIX, amb poques excepcions?


- Així que les dones tenen una prehistòria llarguíssima, no? 

Vaig llegir fa uns dies que Hegel, un filòsof de referència nascut a finals del 1700 i molt estudiat actualment, comparava les dones amb les plantes. I sembla que es quedava tan tranquil. Potser, si actualment visqués tampoc s’inquietaria massa per la seva afirmació, perquè avui en dia la comparació encara s’entén si veiem com les experiències femenines no formem part del currículum. 

dimarts, 16 de juny del 2015

Sabies que fins al 1668 no existia cap terme per a designar la vagina, que era percebuda encara com la va descriure Heròfil al segle III aC.: un penis introflexe?



Heròfil de Calcedonia va comprovar la sincronia de les pulsacions amb els batecs del cor i va afirmar que la intel·ligència no es trobava en aquest órgan, sinó al cervell. Va néixer a Grècia el 335 aC. i va morir el 280 aC. Se’l considera el primer metge anatomista. Feia disseccions públiques de cadàvers i també experimentava amb criminals i esclaus condemnats a mort. Va distingir entre venes i artèries, tot i que pensava que per les artèries circulava aire. El cervell va ser la seva principal àrea d’interès i se li atribueix el descobriment de l’òvul. Estudiós del sistema reproductor, la procreació i l’embaràs, va batejar la vagina amb el nom de penis introflexe.

dimecres, 10 de juny del 2015

Sabies que Paracels, considerat el pare de la medicina moderna, l’any 1527 va cremar el seu manual de farmacologia confessant que tot el que sabia ho havia après de les bruixes?



Si penseu a dibuixar una bruixa, quina és la primera imatge que us ve a la ment? Fa uns mesos que ho consulto amb gent de totes les edats i professions i la majoria coincideixen a imaginar una dona força lletja, amb barret de punta, vestit llarg i damunt d’una escombra volant o davant d’un foc preparant alguna poció amb gest de malignitat. És estrany que algú la recordi o la imagini com a dona sàvia avalada per l’aprenentatge de l’experiència diària de diverses generacions de dones sanadores. No és aquesta la imatge pública que es té d’una bruixa.

dimecres, 13 de maig del 2015

Sabies que al segle XIX el blau era el color de les nenes i el rosa el dels nens?



Diu la gent experta que no va ser fins els inicis del segle XX quan el blau va deixar de ser un color associat al femení. Parlen que el canvi el van motivar les jaquetes blaves que duien els marins de la primera guerra mundial. La moda va decidir que s’havia de vestir els nens amb l’heroisme blau dels soldats. I a les nenes se’ls va assignar el rosa, perquè el rosat vermellós, lligat amb la passió, la força i l’ímpetu del masculí fins aleshores, era un pèl massa pujat per a elles. El femení  havia estat harmonitzat amb el color blau de la natura del cel i del mar. I era un to a través del qual la puresa i la calma també podien quedar encaixades.