Sense parèntesis: d’octubre 2015

dijous, 29 d’octubre del 2015

Sabies que el llenguatge és flexible?

Vosaltres com penseu? Jo a través del llenguatge, de les paraules. Per a mi llenguatge és pensament. Per a vosaltres? Quan aprenem la forma com han organitzat el món aquelles persones que ens han precedit, primer ho fem a través dels sentits i després del llenguatge. No?

Ei, que vull seguir llegint »

dimecres, 7 d’octubre del 2015

¿Os imagináis que la violencia la ejercieran las mujeres?

Después de los asesinatos de tres mujeres, el 5 de octubre de 2015 en Erandio, Beniel y Vigo, leo los comentarios y las preguntas de indignación:

¿Pero, cómo pueden los medios de comunicación escribir que han muerto si han sido asesinadas?

¿pero, cómo es posible que no sean el foco principal de atención estas noticias? ¿pero, cómo puede ser que al día siguiente la noticia salga en un lateral de los periódicos y no en el centro de la portada?

Ei, que vull seguir llegint »

Abans de la majoria d’edat les càmeres em gravaven en el món publicitari. Uns dies després de votar per primer cop,TV3 em va fitxar per a fer d’actriu protagonista en una de les seves primeres sèries. En poc temps, les càmeres de cinema s’oferien a filmar-me. Tot un somni?! La televisió m’esperava amb un directe, el “Persones Humanes”. Després “l’Helena i Jo”.

El món universitari de la comunicació em cridava l’atenció i vaig entrar-hi, mentre escrivia guions, conduïa un programa de ràdio, feia de mare i...ara que ho miro a tot hi arribava. La investigació i les experiències em van portar a l’educació i als estudis de gènere. Un dia, la revista Interviú va pensar que els podia ser útil, però no despullada per a cap de les seves portades sinó com a periodista. Millor, perquè m’haguessin posat en un compromís; o jo a ells si he de ser clara. Vaig aprendre molt fent de reportera com a corresponsal a Barcelona. I no m’allargo més, és que escriure m’apassiona.

Contacte