dimecres, 13 de març del 2019

CRÒNICA DE LA VI JORNADA D'IGUALTAT DE LA UPC

#ConnectemRumbs va ser el títol escollit per celebrar la VI jornada d’igualtat de la UPC, el passat 6 de febrer, a la sala d’actes de la Facultat de Nàutica de Barcelona. Una benvinguda del Rector de la UPC, Francesc Torres, amb les intervencions del Degà de la Facultat de Nàutica, Agustín Martín, i de la Vicerectora de Docència i Estudiantat, Núria Garrido, van donar pas al Vicerector de Política Internacional, Juan Jesús Pérez, que va presentar el desplegament del III Pla d’igualtat, aprovat el juny de 2016. El Vicerector va recordar la missió, les persones responsables i la connexió entre les línies estratègiques, els objectius, els projectes i les accions del pla. Les exclamacions i els riures de la sala van acompanyar-lo, quan va mostrar, amb una certa ironia, una sèrie d’estadístiques del 2018 que revelaven l’escissió entre el col·lectiu femení i el masculí de la UPC. Davant la pregunta de si calia un pla d’igualtat a la Universitat, el percentatge de dones que havien respòs a favor augmentava i el d’homes disminuïa. Per contra, quan es tractava de saber si la comunitat UPC estava sensibilitzada en temes d’igualtat de gènere, les respostes del sí augmentaven en els homes i disminuïen en les dones. Està clar que no hi ha acord, i la imatge del directe de la sala ho corroborava, almenys a simple vista, els homes es podien comptar amb els dits de les mans, no arribaven al 10% d’un grup d’unes cent persones. Una escena coincident amb qualsevol altra agafada d’una jornada dedicada a qüestions de gènere. Per acabar les presentacions, Rosa Maria Fernández, Vicedegana de Planificació Estratègica i Qualitat, va fer una repassada de la situació de les dones a la UPC, il·lustrant amb gràfics i estadístiques com els resultats acadèmics d’elles, tot i ser tan positius, no estan en harmonia ni són coherents amb l’entrada i el manteniment d’aquestes dones en el món laboral.

Aquesta última idea va ser una de les protagonistes de la taula rodona posterior. Totes les dones assistents van coincidir que havien hagut de demostrar molt més que els homes en el món del treball. Claudia Barahona, Raquel Quiroga, Pilar Pasanau, Angeles de la Riba Busto, Elisabeth Capilla, Eulàlia Pujol, Marcel·la Castells i Núria Obiols van compartir les seves experiències en el mar, un món on sovint la conciliació familiar no resulta gens fàcil. Va ser interessant escoltar les seves vivències i algunes de les situacions en les quals s’havien trobat. Per negar-los l’accés al món laboral els havien argumentat la dificultat de compartir vestidors i banys amb els homes, a les sales de màquines, per exemple. Això sí, alguna vegada les havien informades que si les escollien era perquè preferien agafar dones que no homes de segons quines nacionalitats.  Una frase es va dir des de la taula “la igualtat arribarà el dia que les dones inútils també puguin assolir càrrecs.” I es va demanar un canvi de mires de la part masculina, al·legant que la solució es resolia agafant la persona més adequada, la més professional, fos home o dona. Dit així sona cert, però com garantir aquesta objectivitat? Sempre és complicat i encara més quan l’accés al lloc de treball està entre dues persones, home i dona, que tenen aptituds similars; la subjectivitat de qui escull, segurament un home, no es pot desconnectar de la decisió final.


A les presentacions flash, tres minuts, es va informar dels projectes claus, d’altres d’emergents i de tot un seguit d’iniciatives. El Cercle de Coaching entre dones PAS, dins del grup de Treball Sostre de Vidre que coordina Marta Casanellas. El projecte +Noies TIC que s’ha marcat l’objectiu d’arribar a comptar amb un 33% de dones Tics l’any 2030, a través de la promoció dels estudis d’Informàtica i Telecomunicacions en els àmbits de la secundària i del batxillerat, i que coordina Nuria Castell. El programa de mentoria entre dones t'STEAM, també adreçat a motivar i acompanyar alumnes de secundària en vocacions científico tècniques, coordinat per l'Institut de Ciències de l'Educació, i que compta ja amb 29 parelles on les mentores són estudiants de la UPC. I el grup de treball de Reforma Horària, presentat per Dídac Ferrer i que s’ha posat en marxa per sensibilitzar la comunitat UPC per a que adopti mesures concretes d’organització, que conciliïn els conceptes temps, salut i eficiència.  A nivell europeu, la Universitat està participant en el projecte GEECCO (Gender Equality in Engineering through Comunication and Commitment) que té com a coordinadora a la investigadora Amaia Lusa i a Juan Jesús Pérez, com a responsable institucional. El projecte compta amb un pressupost total de dos milions d’euros per desenvolupar durant quatre anys (2017-2021). I entre d’altres objectius, busca el d’augmentar les polítiques d’igualtat de gènere entre organitzacions i institucions vinculades als àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. 

Altres iniciatives com el Somos Científicos; el programa M2m; les mentories del Inspira Catalunya -versió catalana del Inspira STEam iniciat per la Universitat de Deusto-; la comissió de Dones-COEINF; la comissió de gènere de La Colla Castellera dels Bergants del Campus de Terrassa, i el Congrés de Dones i Tecnologia que se celebrarà a Terrassa els pròxims 6 i 7 de març on es visualitzaran les aportacions de gènere en els àmbits acadèmic i educatiu. Una gran part de les iniciatives estan enfocades a les etapes de secundària i primària, per tant amb objectius pensats a llarg termini. En canvi, aquest no és el cas del programa pilot Gènere i Docència que se centra en el actual professorat de la UPC i que vol oferir-li els recursos i el suport necessaris per tal que pugui reorientar el currículum de les seves assignatures i redefinir les metodologies que usa a l’aula per incloure la perspectiva de gènere. Elisabet Mas de les Valls va informar del seu procés i de la participació de 41 docents que ja esperen l’inici de les sessions. L’última en exposar va ser Núria Garrido, que va presentar el projecte Aquí STEAM com a una espècie de paraigua que recollia tot aquest conjunt d’accions i iniciatives en una plataforma on line per posar-les en col·laboració. El projecte, però, està destinat a nenes i noies joves i es posarà a prova en 50 escoles. La responsabilitat del compliment del temps de les presentacions la tenia en Dídac Ferrer, una feina ingrata. Precisament, ell que havia presentat el projecte de Reforma Horària s’encarregava que es respectés el temps i que cap exposició sobrepassés els tres minuts. Quan havien passat dos, aixecava un paper on es podia llegir “1 MINUT.” Però, si aquest minut s’acabava i la ponent seguia a la tarima, en Dídac s’aixecava de la butaca, s’acostava a ella i es recolzava a la columna que tenia al costat, mirant-la de reüll, amb el cos una mica encorbat i el cap cot. Una actitud que motivava els riures de les assistents. 


Després, qui volia podia pujar a fer un taller a la tercera planta de l’edifici, construït el 1769. Durant els tallers, corrien tantes idees que de vegades era impossible escoltar la persona del costat. Si això passava, el pacte era aixecar la mà i callar i les altres persones havien de fer el mateix fins que se silenciés la sala. Però les idees estaven tan vives que en alguns moments se seguia parlant amb la mà aixecada. I aquí tornava a aparèixer, amb humor tranquil, en Dídac Ferrer per recordar que el tracte era aixecar la mà i callar i no aixecar-la i continuar parlant. I el riure deixava fluir encara més les idees. D’entre les propostes que van sorgir, va sorprendre la portaveu més jove de tots els grups quan, asseguda damunt la taula a diferència de la resta d’assistents que continuaven a les cadires, va donar molt poques explicacions, només va aixecar un paper on hi havia escrit “WC UNISEX.”


El seu mateix grup va fer una proposta cooperativa, un Flipped Classroom, un exercici de canvi de rols entre el personal, l’alumnat i el professorat. En altres taules es va parlar d’elaboració de premis per a les dones UPC; d’incidir de manera especial en dues xarxes socials, Instagram i Youtube; de la creació d’una xarxa que vinculi tothom (alumni, PDI, PAS…); de consolidar la formació del professorat en perspectiva de gènere i, també, de la necessitat que les iniciatives que s’estan fent i les que es volen fer es visualitzin interna i externament.

La UPC s’està movent i l’enginyeria d’aquest motor l’estan construint les dones en un 90%. Si el tema de la jornada hagués estat la carrera espacial, l’edifici de Nàutica s’hagués inundat de figures masculines, ningú no s’apostarà res afirmant el contrari. I per què tanta por dels homes a apropar-se? Segur que ha de ser complex acceptar que t’ha tocat pertànyer a un col·lectiu al que se li van descobrint autories d’injustícies, ha de generar molta impotència. Tampoc ha de ser senzill adonar-se que alguns dels privilegis que fins fa poc eren indiscutibles ara estan en perill o, en tot cas, s’han de compartir. A més, la gran desinformació que tenim homes i dones sobre com aquests aprenentatges es van infiltrant dia a dia i minut a minut en qualsevol situació, des de la més quotidiana a la més forastera, i al llarg de tota la nostra vida produeix confusió i no ajuda a entendre de què estem parlant quan parlem de gènere. Tampoc podem comprendre que el gènere és menys rígid del que imaginem.

En tot cas, del que es tracta és de buscar solucions. També algunes per fer que els homes s’involucrin. I amb urgència, aquells que, pels seus càrrecs, tenen la capacitat de prendre decisions. Ser els primers en aquesta “carrera” o millor en aquest camí, tindrà aviat conseqüències significatives, tot i que encara costi una mica de veure. Potser és convenient considerar que una de les millors maneres d’atreure dones a les carreres STEAM és que aquestes i les seves famílies vegin com dins la institució on podrien passar uns anys de la seva vida abunden els homes que s’impliquen de debò en qüestions de gènere i igualtat, i que prenen decisions innovadores en aquest sentit. Quantes més col·laboracions i més idees, més connexions de múltiples rumbs es podran construir.




diumenge, 5 de febrer del 2017

En record d’un cap d’any per…i…patètic




L’Elisabet Casanovas i el Carlos Cuevas que treballen a la sèrie Merlí, presentaven les campanades del nou any 2017 a TV3. La majoria d’espectadores i espectadors els hi tenen afecte, perquè entretenen les seves nits de dilluns interpretant els personatges de la Tània i del Pol. Després de dos anys amb una sèrie de gran èxit, els van contractar per presentar una de les nits més solemnes de l’any. El seu to de veu i els seus gestos amb estridència apassionada explicaven com d’important sentien el que estaven fent. Una experiència única i que no podran oblidar per diversos motius. S’entén que ni ell ni ella van ser guionistes del que van dir, que van estar dirigits i molt assessorats en tots els aspectes; també amb la roba que havien de portar.

dimarts, 22 de desembre del 2015

Merlí, ens faràs trempar


Hola, Merlí, 
Sóc profe de filo, però amb la crisi no trobo feina i he hagut de deixar el meu pis de lloguer i tornar a casa de la mare, com has fet tu. Em vaig apuntar a les llistes de personal de neteja i després d’uns cursets m’han trucat. Em contracten per fer de substituta de la dona de fer feines de l’institut Àngel Guimerà, la que veiem fumant al minut 40,54 i 15,24 dels capítols set i deu. I la que tanca el tretze fregant. Ha tingut un problema de pulmó, em sap greu per ella però estic contenta i emocionada perquè tinc feina. 

dilluns, 23 de novembre del 2015

¿Sabías que Pitágoras asociaba luz, orden y bondad al hombre y caos, oscuridad y maldad a la mujer?



Cuando te explican el teorema de Pitágoras no suelen decirte que ese hombre afirmaba allá por el VI a.C. que hay un principio bueno que creó al hombre y uno malo que creó a la mujer. Yo lo supe mucho después leyendo a Simone de Beauvoir. Una autora que no entra en los estudios reglados, que no es obligado conocerla. Si se cruza en tu camino, pues bien y sino no pasa nada; ninguna escuela o instituto te deja tener la sensación de que algo está suspendido o se queda sin saber.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Sabies que el llenguatge és flexible?



Vosaltres com penseu? Jo a través del llenguatge, de les paraules. Per a mi llenguatge és pensament. Per a vosaltres? Quan aprenem la forma com han organitzat el món aquelles persones que ens han precedit, primer ho fem a través dels sentits i després del llenguatge. No?


dimecres, 7 d’octubre del 2015

¿Os imagináis que la violencia la ejercieran las mujeres?



Después de los asesinatos de tres mujeres, el 5 de octubre de 2015 en Erandio, Beniel y Vigo, leo los comentarios y las preguntas de indignación: 
¿Pero, cómo pueden los medios de comunicación escribir que han muerto si han sido asesinadas? 
¿pero, cómo es posible que no sean el foco principal de atención estas noticias? ¿pero, cómo puede ser que al día siguiente la noticia salga en un lateral de los periódicos y no en el centro de la portada? 

dimarts, 29 de setembre del 2015

Sabies que podem discutir que l’arrel quadrada de 64 sigui ±8?



- Ho ha dit algú de lletres? 

Un conegut m’ha dit que publico sobre temes antics que tenen poca relació amb el moment actual. No hi estic d’acord. Ell treballa en el món universitari on segur que programa assignatures que s’estudien tenint en compte l’evolució històrica i examinen fets antics. Van a la base. Perquè si no sé com es fa una multiplicació, no sabré trobar solucions a una arrel quadrada. I encara menys negaré o discutiré que arrel quadrada de 64 és ±8. Oi? Almenys de moment. Després, si les arrels m’apassionen, amb temps, estudi i paciència, puc dedicar-me a la investigació matemàtica i fer nous descobriments.