#ConnectemRumbs va ser el títol escollit per celebrar la VI jornada d’igualtat de la UPC, el passat 6 de febrer, a la sala d’actes de la Facultat de Nàutica de Barcelona. Una benvinguda del Rector de la UPC, Francesc Torres, amb les intervencions del Degà de la Facultat de Nàutica, Agustín Martín, i de la Vicerectora de Docència i Estudiantat, Núria Garrido, van donar pas al Vicerector de Política Internacional, Juan Jesús Pérez, que va presentar el desplegament del III Pla d’igualtat, aprovat el juny de 2016. El Vicerector va recordar la missió, les persones responsables i la connexió entre les línies estratègiques, els objectius, els projectes i les accions del pla. Les exclamacions i els riures de la sala van acompanyar-lo, quan va mostrar, amb una certa ironia, una sèrie d’estadístiques del 2018 que revelaven l’escissió entre el col·lectiu femení i el masculí de la UPC. Davant la pregunta de si calia un pla d’igualtat a la Universitat, el percentatge de dones que havien respòs a favor augmentava i el d’homes disminuïa. Per contra, quan es tractava de saber si la comunitat UPC estava sensibilitzada en temes d’igualtat de gènere, les respostes del sí augmentaven en els homes i disminuïen en les dones. Està clar que no hi ha acord, i la imatge del directe de la sala ho corroborava, almenys a simple vista, els homes es podien comptar amb els dits de les mans, no arribaven al 10% d’un grup d’unes cent persones. Una escena coincident amb qualsevol altra agafada d’una jornada dedicada a qüestions de gènere. Per acabar les presentacions, Rosa Maria Fernández, Vicedegana de Planificació Estratègica i Qualitat, va fer una repassada de la situació de les dones a la UPC, il·lustrant amb gràfics i estadístiques com els resultats acadèmics d’elles, tot i ser tan positius, no estan en harmonia ni són coherents amb l’entrada i el manteniment d’aquestes dones en el món laboral.
Aquesta última idea va
ser una de les protagonistes de la taula rodona posterior. Totes les dones assistents
van coincidir que havien hagut de demostrar molt més que els homes en el món
del treball. Claudia Barahona, Raquel Quiroga, Pilar Pasanau, Angeles de la
Riba Busto, Elisabeth Capilla, Eulàlia Pujol, Marcel·la Castells i Núria Obiols
van compartir les seves experiències en el mar, un món on sovint la conciliació
familiar no resulta gens fàcil. Va ser interessant escoltar les seves vivències
i algunes de les situacions en les quals s’havien trobat. Per negar-los l’accés
al món laboral els havien argumentat la dificultat de compartir vestidors i banys amb els homes, a les sales de màquines, per exemple. Això sí, alguna vegada les havien informades que si les escollien era perquè preferien agafar dones que no homes de segons quines nacionalitats. Una frase es va dir des de la taula “la igualtat arribarà el dia que les dones inútils també puguin assolir càrrecs.” I es va demanar un canvi de mires de la part masculina, al·legant que la solució es resolia agafant la persona més adequada, la més professional, fos home o dona. Dit així sona cert, però com garantir aquesta objectivitat? Sempre és complicat i encara més quan l’accés al lloc de treball està entre dues persones, home i dona, que tenen aptituds similars; la subjectivitat de qui escull, segurament un home, no es pot desconnectar de la decisió final.
A les presentacions flash, tres minuts, es va informar dels projectes claus, d’altres d’emergents i de tot un seguit d’iniciatives. El Cercle de Coaching entre dones PAS, dins del grup de Treball Sostre de Vidre que coordina Marta Casanellas. El projecte +Noies TIC que s’ha marcat l’objectiu d’arribar a comptar amb un 33% de dones Tics l’any 2030, a través de la promoció dels estudis d’Informàtica i Telecomunicacions en els àmbits de la secundària i del batxillerat, i que coordina Nuria Castell. El programa de mentoria entre dones t'STEAM, també adreçat a motivar i acompanyar alumnes de secundària en vocacions científico tècniques, coordinat per l'Institut de Ciències de l'Educació, i que compta ja amb 29 parelles on les mentores són estudiants de la UPC. I el grup de treball de Reforma Horària, presentat per Dídac Ferrer i que s’ha posat en marxa per sensibilitzar la comunitat UPC per a que adopti mesures concretes d’organització, que conciliïn els conceptes temps, salut i eficiència. A nivell europeu, la Universitat està participant en el projecte GEECCO (Gender Equality in Engineering through Comunication and Commitment) que té com a coordinadora a la investigadora Amaia Lusa i a Juan Jesús Pérez, com a responsable institucional. El projecte compta amb un pressupost total de dos milions d’euros per desenvolupar durant quatre anys (2017-2021). I entre d’altres objectius, busca el d’augmentar les polítiques d’igualtat de gènere entre organitzacions i institucions vinculades als àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Altres iniciatives com el Somos
Científicos; el programa M2m; les mentories del Inspira Catalunya -versió catalana del Inspira STEam iniciat per la
Universitat de Deusto-; la comissió de Dones-COEINF;
la comissió de gènere de La Colla Castellera
dels Bergants del Campus de Terrassa, i el Congrés de Dones i Tecnologia que se celebrarà a Terrassa els pròxims
6 i 7 de març on es visualitzaran les aportacions de gènere en els àmbits
acadèmic i educatiu. Una
gran part de les iniciatives estan enfocades a les etapes de secundària i
primària, per tant amb objectius pensats a llarg termini. En canvi, aquest no
és el cas del programa pilot Gènere
i Docència que se centra en el actual professorat de la UPC i que vol oferir-li els recursos i el suport necessaris per tal que pugui reorientar el currículum de les
seves assignatures i redefinir les
metodologies que usa a l’aula per incloure la perspectiva de gènere.
Elisabet Mas de les Valls va informar del seu procés i de la participació de 41
docents que ja esperen l’inici de les sessions.
L’última en exposar va ser Núria Garrido, que va presentar el projecte Aquí STEAM com a una espècie de
paraigua que recollia tot aquest conjunt d’accions i iniciatives en una
plataforma on line per posar-les en col·laboració. El projecte, però, està
destinat a nenes i noies joves i es posarà a prova en 50 escoles. La
responsabilitat del compliment del temps de les presentacions la tenia en Dídac
Ferrer, una feina ingrata. Precisament, ell que havia presentat el projecte de Reforma Horària s’encarregava que es
respectés el temps i que cap exposició sobrepassés els tres minuts. Quan havien
passat dos, aixecava un paper on es podia llegir “1 MINUT.” Però, si aquest
minut s’acabava i la ponent seguia a la tarima, en Dídac s’aixecava de la
butaca, s’acostava a ella i es recolzava a la columna que tenia al costat,
mirant-la de reüll, amb el cos una mica encorbat i el cap cot. Una actitud que
motivava els riures de les assistents.
Després, qui volia podia
pujar a fer un taller a la tercera planta de l’edifici, construït el 1769.
Durant els tallers, corrien tantes idees que de vegades era impossible escoltar
la persona del costat. Si això passava, el pacte era aixecar la mà i callar i les
altres persones havien de fer el mateix fins que se silenciés la sala. Però les
idees estaven tan vives que en alguns moments se seguia parlant amb la mà
aixecada. I aquí tornava a aparèixer, amb humor tranquil, en Dídac Ferrer per
recordar que el tracte era aixecar la mà i callar i no aixecar-la i continuar
parlant. I el riure deixava fluir encara més les idees. D’entre les propostes
que van sorgir, va sorprendre la portaveu més jove de tots els grups quan, asseguda
damunt la taula a diferència de la resta d’assistents que continuaven a les
cadires, va donar molt poques explicacions, només va aixecar un paper on hi
havia escrit “WC UNISEX.”
El seu mateix grup va fer una proposta cooperativa,
un Flipped Classroom, un exercici de
canvi de rols entre el personal, l’alumnat i el professorat. En altres taules
es va parlar d’elaboració de premis per a les dones UPC; d’incidir de manera
especial en dues xarxes socials, Instagram i Youtube; de la creació d’una xarxa
que vinculi tothom (alumni, PDI, PAS…); de consolidar la formació del professorat
en perspectiva de gènere i, també, de la necessitat que les iniciatives que
s’estan fent i les que es volen fer es visualitzin interna i externament.
La UPC s’està movent i l’enginyeria
d’aquest motor l’estan construint les dones en un 90%. Si el tema de la jornada
hagués estat la carrera espacial, l’edifici de Nàutica s’hagués inundat de
figures masculines, ningú no s’apostarà res afirmant el contrari. I per què
tanta por dels homes a apropar-se? Segur que ha de ser complex acceptar que
t’ha tocat pertànyer a un col·lectiu al que se li van descobrint autories
d’injustícies, ha de generar molta impotència. Tampoc ha de ser senzill
adonar-se que alguns dels privilegis que fins fa poc eren indiscutibles ara
estan en perill o, en tot cas, s’han de compartir. A més, la gran desinformació
que tenim homes i dones sobre com aquests aprenentatges es van infiltrant dia a
dia i minut a minut en qualsevol situació, des de la més quotidiana a la més
forastera, i al llarg de tota la nostra vida produeix confusió i no ajuda a
entendre de què estem parlant quan parlem de gènere. Tampoc podem comprendre
que el gènere és menys rígid del que imaginem.
En tot cas, del que es tracta és
de buscar solucions. També algunes per fer que els homes s’involucrin. I amb
urgència, aquells que, pels seus càrrecs, tenen la capacitat de prendre
decisions. Ser els primers en aquesta “carrera” o millor en aquest camí, tindrà
aviat conseqüències significatives, tot i que encara costi una mica de veure. Potser
és convenient considerar que una de les millors maneres d’atreure dones a les
carreres STEAM és que aquestes i les seves famílies vegin com dins la
institució on podrien passar uns anys de la seva vida abunden els homes que
s’impliquen de debò en qüestions de gènere i igualtat, i que prenen decisions innovadores
en aquest sentit. Quantes més col·laboracions i més idees, més connexions de múltiples
rumbs es podran construir.
