diumenge, 5 de febrer del 2017

En record d’un cap d’any per…i…patètic




L’Elisabet Casanovas i el Carlos Cuevas que treballen a la sèrie Merlí, presentaven les campanades del nou any 2017 a TV3. La majoria d’espectadores i espectadors els hi tenen afecte, perquè entretenen les seves nits de dilluns interpretant els personatges de la Tània i del Pol. Després de dos anys amb una sèrie de gran èxit, els van contractar per presentar una de les nits més solemnes de l’any. El seu to de veu i els seus gestos amb estridència apassionada explicaven com d’important sentien el que estaven fent. Una experiència única i que no podran oblidar per diversos motius. S’entén que ni ell ni ella van ser guionistes del que van dir, que van estar dirigits i molt assessorats en tots els aspectes; també amb la roba que havien de portar.


Feia fred a Montjuic la nit del 31 de desembre, 100.000 persones ho poden corroborar. Per això, l’Elisabet i el Carlos anaven amb jaquetes una hora abans de les campanades, per anunciar-nos que serien allà acomiadant el 2016 i donant la benvinguda al 2017. Ell portava una bufanda sòlida i potent. I un dels arguments del Carlos per a que esperéssim i no ens perdéssim l’esdeveniment va ser: “….I si voleu veure el brutal vestit que porta l’Elisabet us haureu d’esperar a les campanades, perquè ens han dit que l’hem de reservar per a les campanades, ho sento però una tradició és una tradició i abans no, que porta molt mala sort, però no patiu que jo l’he vista i està guapíssima!” Ella només va respondre amb una frase molt curta: “Tu també estàs molt guapo” i ja està.

Quan quedaven deu minuts per a la mitjanit, van sortir vestits per a la gala. El Carlos anava tapat i l’Elisabet portava un vestit amb el braç esquerra despullat i l’escot pronunciat. La incògnita de com ella anava vestida, ja s’havia “destapat”. De si tenia fred no se’n va parlar. El que importava era, com explicaven, l’escalfor que rebien de la gent i del Cacaolat calent que promocionava l’espectacle. Tot plegat, feia que la nit estigués molt calenta. El Carlos li va demanar a l’Elisabet un petó amb llengua, un morreig, argumentant-li que es tractava d’una tradició que segueixen els que presenten cada any les campanades. Ella el va rebutjar amb uns riures amables i amb un comentari com si estiguessin representant els personatges que interpreten a la sèrie. A dos minuts de les campanades, ell va tornar a insistir de fer-li un petonet als llavis, aquesta vegada ja a la desesperada i sense llengua. I amb aquests rols tan coneguts, antiquats i estereotipats vam arribar al 2017. 

Cuevas i Casanovas, com vau comentar, molta gent jove, com vosaltres, us estava mirant. Però el missatge de la igualtat no els va arribar, perquè no va participar de la festa... Teniu ganes de treballar i segur que també ganes de continuar tenint molt d’èxit en la vostra carrera. I si un dels preus que heu de pagar per ser al món de l’espectacle és el de seguir aquesta “tradició” que vau representar la nit del 31 de desembre, el perfum flaira xungo. A no ser que hi combregueu amb aquesta rutina o que ja us estigui bé fer de marionetes de gent conservadora.

La vostra professionalitat i joventut és fantàstica per reivindicar que aquesta “tradició” perdi espai i protagonisme en els mitjans de comunicació públics del nostre “País”. I l’entrada al 2017 podia haver estat un moment perfecte per començar-hi. No va ser així; mala sort. Però que no us colin l’excusa que estàveu fent els personatges del Merlí. El cap d’any a la nit vau sortir com a Carlos Cuevas i Elisabet Casanovas, persones i no personatges d’una sèrie... És una decisió personal entendre i participar o no en el canvi d’aquesta pràctica obsoleta, sexista i que ja fa pudor de podrit. Voldríem pensar que sou prou sensibles i esteu prou desperts com per fer una ullada a la realitat que vivim i intentar compaginar el que us heu proposat de manera individual amb el que podeu aportar a la societat, tot i que no sigui fàcil.   


Que tingueu un bon any 2017!


1 comentari:

  1. Molt bona reflexió. La habitualitat no ha de ser sempre normalitat. Cal ser prou llest per objectivar-se i saber on és cadascú i què pot fer per millorar-ho o simplement mostrar-ho.

    ResponElimina