En record d’un cap d’any per…i…patètic

L’Elisabet Casanovas i el Carlos Cuevas que treballen a la sèrie Merlí, presentaven les campanades del nou any 2017 a TV3. La majoria d’espectadores i espectadors els hi tenen afecte, perquè entretenen les seves nits de dilluns interpretant els personatges de la Tània i del Pol. Després de dos anys amb una sèrie de gran èxit, els van contractar per presentar una de les nits més solemnes de l’any. El seu to de veu i els seus gestos amb estridència apassionada explicaven com d’important sentien el que estaven fent. Una experiència única i que no podran oblidar per diversos motius. S’entén que ni ell ni ella van ser guionistes del que van dir, que van estar dirigits i molt assessorats en tots els aspectes; també amb la roba que havien de portar.

Sabies que un corsé que seguís la moda de l’època romàntica exercia una pressió de 9,5 kg sobre els òrgans interns i fins a 40 kg en casos extrems?

M’agradaria recordar-me de moltes coses que he oblidat, entre elles la primera vegada que vaig vestir-me sola. Revisar el que sentia i pensava en aquell moment. Seria en cap de setmana o en dia d’anar a escola? El més segur és que fos per a un esdeveniment informal i no crec que jo m’escollís la roba, ho va fer la mare. Probablement, també, es va quedar a prop per evitar que em posés res de l’inrevés. 

Del que sí tinc un lleuger record, perquè es va anar consolidant, és de la sensació d’èxit i satisfacció després de ficar tots els botons dins dels traus d’una camisa habitual que portava. Jo li deia camisa i no brusa. Els botons eren blancs i l’exercici es complicava, perquè eren petits i estrets; vaig haver de fer molts intents. El que m’emprenyava era lligar-me els cordons de les sabates. Tampoc m’entusiasma ara.  Vestir-me era una experiència íntima on em preparava per viure'n una de social. La majoria de les vegades, després sortia al carrer i/o em relacionava.