dijous, 9 de juliol del 2015

Sabies que Rosa Bonheur, pintora impressionista, demanava autorització policial per a vestir-se d’home i poder mostrar els seus dibuixos?



Bé, m’arriba una carta, aquí us la deixo:

Bona nit, 

Saps quantes dones hi ha els descobriments i experiments de les quals són fonamentals pel conjunt de coneixements i de les que no tenim ni punyetera idea que van existir? I saps quantes anaven disfressades d’home per poder exercir o estudiar? 




Ara sóc en un banc als afores del poble i ni tinc Internet ni la meva prestatgeria a prop. No puc fer-te una llista llarga, però et dic cinc o sis que recordo.  


   

- Enheduanna, sobre el 2300 aC. poetessa i creadora d’observatoris des d’on es podien veure les estrelles i la lluna; va contribuir a les primeres anotacions astronòmiques i matemàtiques.

- Margaret Ann Bulkley de finals del segle divuit, que portava alces dins les sabates per aparentar ser home; tenia una veu aguda, però es feia dir James Barry per a que no li fos negat estudiar medicina i exercir com a cirurgià.

- Aurora Dupin que escrivia amb el pseudònim George Sand, recordo una de les seves frases “els metges poden enterrar les seves equivocacions, però un arquitecte només pot aconsellar al seu client que planti herba”.

 

- Rosa Bonheur, la pintora impressionista francesa, que estava fins el monyo de demanar autorització policial per a vestir-se d’home i poder anar per les fires mostrant els seus dibuixos.

- Caterina Albert, que després de guanyar els Jocs Florals d’Olot de 1898, es va amagar sota el  nom de Víctor Català, en veure com el jurat s’escandalitzava perquè era una dona.

- I Agnodice del IV aC. que es va tallar els cabells i s’embenava els pits per tenir-los comprimits i ben camuflats, així podia fer-se passar per un tio; l’única manera de poder anar a classe i estudiar ginecologia. Parlaves del corsé en un post anterior, no? Doncs, ja veus, la cintura ben encotillada, talons, pitrera mig a la vista o insinuada, una faldilla cenyida al cul o, sinó, els pits dissimulats per convertir-se en homes.     

Tu et queixes del sistema educatiu i jo també. De totes elles ens ensenyen a ben poques i amb la mínima informació. On són les dones? Reclamo als mitjans de comunicació que col·laborin d’una vegada a fer que surtin de l’amagatall. En premsa escrita, trobes unes quantes dones entre un fotimer d’homes periodistes. 
Sí, sí, sé que hi ha algunes que segueixen els patrons del sistema i, en canvi, hi ha alguns que són renovadors. Però primer que hi hagi dones i si no estem d’acord amb el que diuen i fan ja els ho direm. Mira’t aquesta foto de l’Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona. Si trobes la dona et donen un premi. I somriuen. Increïble, però gens insòlit, és freqüent. O potser és que la fotografia està feta a les cinc de la tarda d’un dilluns, coincidint amb la sortida escolar. A més, el dilluns és el dia lliure de la cangur, si en tenen. 



I a la televisió, per què no hi ha programes que destapin tot això? I sense rancúnies ni drames, sinó amb franquesa i humor. ¿O és que ja podem callar la boca amb un màxim de dos programes que parlin de dones de manera alternativa i a hores intempestives; quan potser els ulls ja vacil·len i s’inclinen a tancar-se? Peces televisives a les que només hi arribes si pots i t’interessen molt. No és fil musical permanent que entra com qui no vol i que com el crit de gol!! acompanya i acompanya. Serà que els qui coordinen estimen coberta així la quota de gènere. Perquè, les dones sou una quota, oi? Em remeto a les proves. 

M’admira i em sorprèn que les persones amb més prestigi mediàtic en cuina catalana i castellana siguin homes, quan la cuina ha estat i és un dels sabers femenins ancestrals. I no dic el seus noms, perquè se saben de sobres.  Ja n’hi ha prou. 

I no escric més, perquè m’estic posant de mala hòstia. Torno a casa, encara és de dia i són tres quarts de deu. Estem en contacte. 

Bona sort, 

Anel Ehzerep Acroll
És el meu Pseudònim, però va sense parèntesis. Avui estic girat. 


Anel, gràcies. Entenc que el que proposes per a homes i dones és un canvi de visió i perspectiva, no tan sols una quota... És un procés lent... Intenta descansar... Tenim un anticicló tropical i les temperatures són molt altes. Aviat baixaran.

Estem en contacte.

Helena

1 comentari:

  1. Quant llegeixo el escrit, sincerament no tinc paraules , no se el que dir.
    Buscant un nom de no vela negre el podria titular. " La veritat amagada ", i amb dono compte de els perjudicis de la societat des de temps enrere fins als nostres moments, pot ser la por a ser menys fa que la poca intel·ligència de alguns homes els fa fer accions que vist des de uns altres ulls que son els meus ,demostrin la inseguretat i la mateixa poca
    valentia a ser homes.
    Saluacios. Agustí Riera

    ResponElimina