Heròfil de Calcedonia va comprovar la sincronia de les pulsacions amb els batecs del cor i va afirmar que la intel·ligència no es trobava en aquest órgan, sinó al cervell. Va néixer a Grècia el 335 aC. i va morir el 280 aC. Se’l considera el primer metge anatomista. Feia disseccions públiques de cadàvers i també experimentava amb criminals i esclaus condemnats a mort. Va distingir entre venes i artèries, tot i que pensava que per les artèries circulava aire. El cervell va ser la seva principal àrea d’interès i se li atribueix el descobriment de l’òvul. Estudiós del sistema reproductor, la procreació i l’embaràs, va batejar la vagina amb el nom de penis introflexe.
La idea o el concepte era que les dones tenien els mateixos òrgans sexuals i reproductors que els homes, però a la inversa. La vagina era vista com un penis interior, la matriu com un escrot i els ovaris com a testicles. Elles ho tenien gairebé tot dins de casa. Del cos, vull dir. Menys els llavis exteriors que s’assimilaven al prepuci. El propòsit i l’obstinació consistien a pensar i comprendre que l’exterior era masculí i l’interior femení. A partir d’aquesta representació, es construïen significats globals i s’argumentaven explicacions allà on fossin necessàries. També dels òrgans sexuals.
Qui sap si és una qüestió d’ocupació d’espais. A pèl, al descobert o no, el penis es veu, la vagina s’imagina. D’aquí potser surten els rumors que Ells treballen més la imaginació. Generalitzant -i salvant distàncies- podem dir que els homes per poc tibats que estiguin necessiten més espai exterior. I en el nostre sistema l’espai dóna poder, perquè va associat amb el control i la dominació. Què hi farem. Potser, tants anys de significats interiors o d’interioritats biològiques femenines han fet que les veus populars actuals comentin que les dones semblen més profundes que els homes. No ho sé. Són especulacions.
En tot cas, li podem donar les gràcies a Heròfil que va investigar en relació al cos femení, a la fisiologia del sistema reproductor, perquè sense dubte va ajudar a entendre el procés de procreació i embaràs. Tot i que, cap dels seus tractats va sobreviure a l’incendi de la Biblioteca d’Alexandria. Recordem, però, que va ser al segle III aC. quan ell anomena penis introflexe a la vagina. I el que realment sorprèn és que fins a finals del segle XVII, l’any 1668, no hi hagi en cap llengua europea paraules específiques per a designar els òrgans sexuals femenins. Fem comptes dels anys que el cos femení s’ha entès com una versió del masculí?? Calculem?? Penseu que Pascal va inventar abans la calculadora automàtica mecànica, al 1642. Pascalina es deia.
Podem excusar la falta de denominació del sistema reproductor femení amb una vergonya i un pudor prehistòrics que no van ser superats fins el Renaixement. Tenint en compte que els investigadors eren homes. Però és difícil de colar aquest argument, perquè tampoc hi va haver una representació completa de l’esquelet i del sistema nerviós femení fins el segle XVII. Així que, el masculí durant molts i molts segles era el patró biològic a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada