Si penseu a dibuixar una bruixa, quina és la primera imatge que us ve a la ment? Fa uns mesos que ho consulto amb gent de totes les edats i professions i la majoria coincideixen a imaginar una dona força lletja, amb barret de punta, vestit llarg i damunt d’una escombra volant o davant d’un foc preparant alguna poció amb gest de malignitat. És estrany que algú la recordi o la imagini com a dona sàvia avalada per l’aprenentatge de l’experiència diària de diverses generacions de dones sanadores. No és aquesta la imatge pública que es té d’una bruixa.
Qui eren les bruixes i per què les van matar? Abans de l’Edat Mitjana, les dones eren les persones que coneixien les tècniques curatives. Sembla que la maternitat les iniciava en el procés de salvar vides. Així, les xarxes femenines eren molt actives en l’intercanvi de coneixements i a diari compartien la idea de curar, acompanyar i aconsellar, perquè d’aquesta circulació depenia la vida de les persones. Però quan l’ofici de curar es va convertir en mercaderia va passar a ser una ocupació masculina. I s’inicià la cacera, la persecució de les sanadores, que ja no van ser considerades dones sàvies sinó bruixes.
No és cap secret que la caça de bruixes va marcar la història de diversos països durant segles. Especialment a finals del XV i principis del XVI. A Alemanya, excepte els diumenges, es feien dues execucions diàries. Els milers d’assassinats, normalment a la foguera, eren un no parar a diversos països, com Itàlia, França o Anglaterra. Les dades glacen. A Toulouse van cremar 400 dones en un dia. A Wurzburg, Babiera, 900 en un any. El 1585 hi va haver dos pobles que es van quedar amb una sola dona, la resta mortes…. Se les acusava de copular amb el diable, de menjar-se les criatures acabades de néixer, de fer els homes sexualment impotents tallant-los el penis per guardar-lo amagat, d’enverinar el bestiar... I també, de proporcionar mètodes anticonceptius, de fer avortaments o de facilitar calmants pels dolors de part; en l’època que l’església considerava aquest dolor com un càstig diví pel pecat original d’Eva. Difícil de discutir.
El conflicte era el dret a curar i la llei ho deixava clar. Exercir sense títol era un crim. Si una dona pretenia curar sense haver estudiat era una bruixa i, per tant, havia de morir. Alternatives no en tenien, perquè l’accés als estudis els hi estava denegat. Només els homes estaven al costat de la llei i de Deu. A les universitats, ells llegien els clàssics i tota l’experiència mèdica era teoria. És conegut el mètode de les sangries i potser també us sona que per un mal de queixal escrivien a la mandíbula en el nom del pare, del fill i de l’esperit sant.
El Liber Simplicis Medicinae recull els coneixements que les bruixes tenien a principis de l’Edat Mitjana. L’obra parla de les propietats curatives de 213 varietats de plantes i 55 arbres. I també de dotzenes de derivats minerals i animals. Analgèsics i antiinflamatoris.
Paracels, metge modern que defensava la cirurgia com a part de la medicina i no com a una activitat marginal, va cremar el seu manual de farmacologia confessant que tot el que sabia ho havia après de les bruixes. Però aquesta informació no s’estudia. Per què? És simple anècdota? No té cap mena d’importància? És irrellevant? …La persona que me l’ha enviada em comenta que per trobar-la ha hagut de fer una cirurgia profunda i sense anestèsia, tan sols amb un parell de til·les diàries. I tot i que sap que la foguera ja és pura tradició del dia de Sant Joan, prefereix que el seu nom no s’escampi i mantenir-se en l’anonimat. I així hem quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada