Recordeu que els òrgans sexuals femenins no van deixar de ser entesos com a versió invertida dels masculins fins a finals del segle XVII? I que durant segles les dones eren vistes com a homes disminuïts, seguint les idees d’Aristòtil? Sí, el fundador de la lògica formal... El mateix que va dir que l’ignorant afirma i el savi dubta i reflexiona. Per què afirmava en aquest tema si a ell no se’l considera un ignorant? L’època és l’excusa? Per cert, el cristianisme va continuar la línia del filòsof en aquest assumpte, amb convicció. I ja cap al XVI i el XVII, les dones van passar de disminuïdes a ser éssers dèbils i malaltissos; també sense dubte, per naturalesa i ja està, sense discussió. Com les llimones són grogues i els tomàquets madurs són vermells. I a pensar en altres coses.
És clar, Elles amb aquesta trajectòria massa opcions no tenien i quan es medicalitza la societat, a partir del XIX, són les primeres víctimes. Es curiós de veure on era la discussió quan faltaven pocs anys per arribar al 1900. La disputa estava entre l’úter i els ovaris. Per a gran part de la medicina, les dones s’entenien creades i estructurades al voltant de l’úter o dels ovaris. Així que la influència i el poder d’aquests òrgans era absoluta. Dictatorial. I per tant, úter i ovaris eren els responsables de qualsevol trastorn femení, des d’un mal de cap fins a una tuberculosi. L’úter era com un basar xinés, en el sentit de recollidor de totes les malalties i els ovaris dictaven l’extirpació quirúrgica. Si la dona era sexualment activa no hi havia dubte que se l’havia de castrar. Altres motius? Regles doloroses, menjar massa, masturbar-se... La majoria de les dones operades eren de classe mitja o alta, però els experiments es feien amb dones pobres i negres. Les dades diuen que les operacions i mutilacions s’inicien a meitats del 1800 i l’última castració als EUA data del 1948. Fa quatre dies!!
Pels homes, la masturbació també estava censurada i aquells que confessaven practicar-la podien ser circumcidats en casos extrems. El més comú era l’ús d’àcids que irritaven, feien úlcera o cremaven els genitals masculins. També se’ls aplicaven sangoneres. Aquests animals invertebrats de cos allargat que durant segles els metges van usar per a fer sagnies, com a solució de qualsevol malaltia. Les dades parlen de l’ús de 42 milions i sembla que es van extingir. Ara, en alguns llocs tornen a estar de moda; per combatre menopauses, entre d’altres. Bé, però això ho deixem per a una altra investigació.
L’ablació del clítoris és una de les mutilacions més practicades en aquests moments. En alguns llocs d’Àsia, Amèrica del Sud i a l’Àfrica es calcula que en uns 28 països es fa per tal de garantir l’honor masculí que envolta la mutilada -pare, marit i germans-. Les dades actuals que evidencien l’augment de la mortaldat de la mare i el fetus quan ella ha patit ablació no importen. Tan sols són considerades estadístiques. S’ha silenciat que la clitoridectomia, l’ablació del clítoris, va ser molt aplicada a l’Anglaterra victoriana. La notícia que les dones van guanyar el dret a divorciar-se i a barallar-se per la custòdia de filles i fills és el que s’emporta els titulars d’aquella època. El que no és portada i està bastant sepultat és que en aquella etapa el desig d’obtenir el divorci era considerat un dels símptomes de la malaltia femenina. I, per tant, també queda en la penombra que es van curar algunes dones del seu desig de separació extirpant-los el clítoris. Sembla que les ganes d’independència eren un senyal de malaltia. La pràctica excessiva de l’ablació sense el consentiment de la pacient o del marit va ser la causa principal del seu desprestigi a l’Anglaterra d’aquella època i, llavors, l’exercici es va estendre als EUA. Actualment, es calcula que 140 milions de dones al món han patit mutilació genital. Cada vegada es practica amb persones més joves, entre la lactància i els quinze anys.
Violència i silenci controlen la vida del clítoris des del moment que es va entendre separat de les funcions reproductores. S’està extirpant de les dones els pensaments que puguin relacionar el seu cos amb el plaer. A Europa, en la majoria de llibres de text actuals se l’exclou, està extirpat també; l’educació sexual de l’escola no l’ensenya, generalment l’oculta. Nenes, nens i joves es queden sense saber-ne gairebé res, com per exemple que té entre 6000 i 8000 terminacions nervioses dedicades al plaer sexual i que amb l’estimulació responen a l’erecció. Ni tampoc coneixen que l’excitació l’omple de sang i pot arribar a triplicar la seva mida, com ho fa el penis.
Estaria bé que s’anomenés i es conegués la uròloga austríaca Helen O’Connell, la primera persona que ha investigat en profunditat l’anatomia del clítoris. Fa uns disset anys que va començar. A Aristòtil sí que se l’estudia i se l’ensenya; no sé que n’opinaria ell de tanta extirpació. Com faria servir aquí dubtes i reflexions?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada