Sabies que el llenguatge és flexible?

Vosaltres com penseu? Jo a través del llenguatge, de les paraules. Per a mi llenguatge és pensament. Per a vosaltres? Quan aprenem la forma com han organitzat el món aquelles persones que ens han precedit, primer ho fem a través dels sentits i després del llenguatge. No?

¿Os imagináis que la violencia la ejercieran las mujeres?

Después de los asesinatos de tres mujeres, el 5 de octubre de 2015 en Erandio, Beniel y Vigo, leo los comentarios y las preguntas de indignación: 

¿Pero, cómo pueden los medios de comunicación escribir que han muerto si han sido asesinadas? 

¿pero, cómo es posible que no sean el foco principal de atención estas noticias? ¿pero, cómo puede ser que al día siguiente la noticia salga en un lateral de los periódicos y no en el centro de la portada? 

Sabies que podem discutir que l’arrel quadrada de 64 sigui ±8?

- Ho ha dit algú de lletres? 

Un conegut m’ha dit que publico sobre temes antics que tenen poca relació amb el moment actual. No hi estic d’acord. Ell treballa en el món universitari on segur que programa assignatures que s’estudien tenint en compte l’evolució històrica i examinen fets antics. Van a la base. Perquè si no sé com es fa una multiplicació, no sabré trobar solucions a una arrel quadrada. I encara menys negaré o discutiré que arrel quadrada de 64 és ±8. Oi? Almenys de moment. Després, si les arrels m’apassionen, amb temps, estudi i paciència, puc dedicar-me a la investigació matemàtica i fer nous descobriments.

Sabies que l’intercanvi de dones va ser catalogat com a llei primària de totes les cultures?

-Ah, sí? Com qui intercanvia verdures?

L’antropòleg i etnòleg Lévi-Strauss confessava davant les càmeres televisives franceses que no li agradava el món del que no tardaria a desaparèixer. Va morir quatre anys més tard d’aquesta revelació, l’octubre de 2009, li quedava un mes per a fer 101 anys. Ell tenia clar que l’intercanvi de dones era la primera forma de comerç i el punt de partida de la seva subordinació.

Sabies que la masculinitat s'ha d'estar desmostrant i reafirmant constantment?

-Bufff!! Sí. Quin estrès! 

Vaig escoltar aquesta conversa en un viatge de metro. Eren dos nois joves. Un portava una gorra amb la visera al clatell i l’altre duia el mòbil a la mà, d’on es connectaven uns auriculars que compartien. 

A-Si ve la Dana, la pillo jo. No me la fotis com l’altra vegada. 

B-Va ser ella, nen, jo estava allà passant de tot… (ajustant-se l’auricular a l’oïda) Aquesta!! Aquesta és guapíssima! Escolta com rapeja el pavo!! És la polla... Com s’ho curra!!

Asseguts, s’anaven movent al ritme de la música. 

VEU EN OFF MASCULINA- Propera parada 

VEU EN OFF FEMENINA- Penitents

Sabies que Rosa Bonheur, pintora impressionista, demanava autorització policial per a vestir-se d’home i poder mostrar els seus dibuixos?

Bé, m’arriba una carta, aquí us la deixo:

Bona nit, 

Saps quantes dones hi ha els descobriments i experiments de les quals són fonamentals pel conjunt de coneixements i de les que no tenim ni punyetera idea que van existir? I saps quantes anaven disfressades d’home per poder exercir o estudiar? 

Sabies que un corsé que seguís la moda de l’època romàntica exercia una pressió de 9,5 kg sobre els òrgans interns i fins a 40 kg en casos extrems?

M’agradaria recordar-me de moltes coses que he oblidat, entre elles la primera vegada que vaig vestir-me sola. Revisar el que sentia i pensava en aquell moment. Seria en cap de setmana o en dia d’anar a escola? El més segur és que fos per a un esdeveniment informal i no crec que jo m’escollís la roba, ho va fer la mare. Probablement, també, es va quedar a prop per evitar que em posés res de l’inrevés. 

Del que sí tinc un lleuger record, perquè es va anar consolidant, és de la sensació d’èxit i satisfacció després de ficar tots els botons dins dels traus d’una camisa habitual que portava. Jo li deia camisa i no brusa. Els botons eren blancs i l’exercici es complicava, perquè eren petits i estrets; vaig haver de fer molts intents. El que m’emprenyava era lligar-me els cordons de les sabates. Tampoc m’entusiasma ara.  Vestir-me era una experiència íntima on em preparava per viure'n una de social. La majoria de les vegades, després sortia al carrer i/o em relacionava.