Sabies que Rosa Bonheur, pintora impressionista, demanava autorització policial per a vestir-se d’home i poder mostrar els seus dibuixos?

Bé, m’arriba una carta, aquí us la deixo:

Bona nit, 

Saps quantes dones hi ha els descobriments i experiments de les quals són fonamentals pel conjunt de coneixements i de les que no tenim ni punyetera idea que van existir? I saps quantes anaven disfressades d’home per poder exercir o estudiar? 

Sabies que un corsé que seguís la moda de l’època romàntica exercia una pressió de 9,5 kg sobre els òrgans interns i fins a 40 kg en casos extrems?

M’agradaria recordar-me de moltes coses que he oblidat, entre elles la primera vegada que vaig vestir-me sola. Revisar el que sentia i pensava en aquell moment. Seria en cap de setmana o en dia d’anar a escola? El més segur és que fos per a un esdeveniment informal i no crec que jo m’escollís la roba, ho va fer la mare. Probablement, també, es va quedar a prop per evitar que em posés res de l’inrevés. 

Del que sí tinc un lleuger record, perquè es va anar consolidant, és de la sensació d’èxit i satisfacció després de ficar tots els botons dins dels traus d’una camisa habitual que portava. Jo li deia camisa i no brusa. Els botons eren blancs i l’exercici es complicava, perquè eren petits i estrets; vaig haver de fer molts intents. El que m’emprenyava era lligar-me els cordons de les sabates. Tampoc m’entusiasma ara.  Vestir-me era una experiència íntima on em preparava per viure'n una de social. La majoria de les vegades, després sortia al carrer i/o em relacionava.  

Saps què era la dictadura dels ovaris i per què a l’úter se l’anomenava basar xinés?

Recordeu que els òrgans sexuals femenins no van deixar de ser entesos com a versió invertida dels masculins fins a finals del segle XVII?  I que durant segles les dones eren vistes com a homes disminuïts, seguint les idees d’Aristòtil? Sí, el fundador de la lògica formal... El mateix que va dir que l’ignorant afirma i el savi dubta i reflexiona. Per què afirmava en aquest tema si a ell no se’l considera un ignorant? L’època és l’excusa? Per cert, el cristianisme va continuar la línia del filòsof en aquest assumpte, amb convicció. I ja cap al XVI i el XVII, les dones van passar de disminuïdes a ser éssers dèbils i malaltissos; també sense dubte, per naturalesa i ja està, sense discussió. Com les llimones són grogues i els tomàquets madurs són vermells. I a pensar en altres coses.

Sabies que l’únic que està comprovat és que la testosterona puja després de l’agressió i no abans?

La pobra hormona esteroide, la testosterona, ha estat durant molts anys la principal culpable de la violència. No fa gaire que s’està recuperant de tanta injustícia, des de principis dels noranta hi ha gent que l’exculpa; però la majoria encara l’acusa, la biologia la té atrapada com a cap de turc. Es considera que hi ha d’haver una explicació natural, lògica, indiscutible i indubtable entre home i violència. Com podria ser d’una altra manera? La població de lladres, violadors, assassins i, també, la que té dret a armament i munició, com policies, soldats o polítics repressius té àmplia majoria masculina. Per tant, no s’accepten discussions estúpides; la biologia és la responsable. Els homes són més agressius que les dones perquè generen més testosterona. I punt.

Sabies que l’home va ingressar a la història en el tercer mil·lenni aC. i que les dones, i només algunes, van ingressar-hi al segle XIX, amb poques excepcions?

- Així que les dones tenen una prehistòria llarguíssima, no? 

Vaig llegir fa uns dies que Hegel, un filòsof de referència nascut a finals del 1700 i molt estudiat actualment, comparava les dones amb les plantes. I sembla que es quedava tan tranquil. Potser, si actualment visqués tampoc s’inquietaria massa per la seva afirmació, perquè avui en dia la comparació encara s’entén si veiem com les experiències femenines no formem part del currículum. 

Sabies que fins al 1668 no existia cap terme per a designar la vagina, que era percebuda encara com la va descriure Heròfil al segle III aC.: un penis introflexe?

Heròfil de Calcedonia va comprovar la sincronia de les pulsacions amb els batecs del cor i va afirmar que la intel·ligència no es trobava en aquest órgan, sinó al cervell. Va néixer a Grècia el 335 aC. i va morir el 280 aC. Se’l considera el primer metge anatomista. Feia disseccions públiques de cadàvers i també experimentava amb criminals i esclaus condemnats a mort. Va distingir entre venes i artèries, tot i que pensava que per les artèries circulava aire. El cervell va ser la seva principal àrea d’interès i se li atribueix el descobriment de l’òvul. Estudiós del sistema reproductor, la procreació i l’embaràs, va batejar la vagina amb el nom de penis introflexe.

Sabies que Paracels, considerat el pare de la medicina moderna, l’any 1527 va cremar el seu manual de farmacologia confessant que tot el que sabia ho havia après de les bruixes?

Si penseu a dibuixar una bruixa, quina és la primera imatge que us ve a la ment? Fa uns mesos que ho consulto amb gent de totes les edats i professions i la majoria coincideixen a imaginar una dona força lletja, amb barret de punta, vestit llarg i damunt d’una escombra volant o davant d’un foc preparant alguna poció amb gest de malignitat. És estrany que algú la recordi o la imagini com a dona sàvia avalada per l’aprenentatge de l’experiència diària de diverses generacions de dones sanadores. No és aquesta la imatge pública que es té d’una bruixa.